Dumanda
G'ho appena mettuu la mia fede in Gesù... adess cossa?
Risposta
Auguri! Te g'hee ciapà una decision che g'ha cambià la vita! Fors te set dumandand: “Adess che? Cuma cumincio el mè viagg cun Dio?” I cinq pass menziunaa sota te dan indicaziun tratte de la Bibbia. Quand te gh'hee dumande sü'l tò viagg, visita www.GotQuestions.org.
1. Assicuràs de comprend la salveza.
1 Giovanni 5:13 el ne dis: “O scriv chest ròbb a voeu che credet in del nom del Fiöel de Dio, perchè podet savè che gh'hee la vita eterna.” Dio al vöel che comprendem la salveza. Dio al vöel che gh'hem la certezza de savè per sigur che sem salvà. In breve, vedem i punt ciav de la salveza:
(a) Nüm tüt gh'hem pecà. Nüm tüt gh'hem faa roba che no pias a Dio (Romani 3:23).
(b) Per via del noster pecaa, meritom de vess punii con l'eterna separaziun da Dio (Romani 6:23).
(c) Gesü l'è mort sü la cròss per pagà la pena dei noster pecaa (Romani 5:8; 2 Corinzi 5:21). Gesü l'è mort al noster post, ciapand la puniziun che meritavom. La soa resurreziun l'ha dimostraad che la mort de Gesü l'era suffizienta per pagà i noster pecaa.
(d) Dio el concede perdon e salveza a tuch che mett la so fede in Gesü, confidand che la soa mort l'è el pagament per i noster pecaa (Giovanni 3:16; Romani 5:1; Romani 8:1).
Chest l'è el messagg de la salveza! Se te gh'hee mess la tò fede in Gesü Cristu come Salvadur, te set salvà! Tücc i tò pecaa son perdonaa, e Dio el promett de mai lasciàt né abbandonàt (Romani 8:38-39; Matteo 28:20). Regordet che la tò salveza l'è segura in Gesü Cristu (Giovanni 10:28-29). Se te te fidi domà de Gesü come to Salvadur, te peudet avè la cunfidenza che te passeret l'eternità cun Dio in del ciel!
2. Trövet una buna gèsa che insegna la Bibbia.
No pensa che la gèsa sia domà un edifizi. La gèsa l'è la gent. L'è moltu important che i credent in Gesü Cristu stagen in comunion tra lór; chest l'è vun di scopi primari de la gèsa. Adess che te gh'hee miss la tò fede in Gesü Cristu, te recumandem fortement de tröà una gèsa che crèd in la Bibbia in de la tò zona e de parlà col pastùr. Fàghel savè de la tò növa fede in Gesü Cristu.
Un second scopo de la gèsa l'è insegnà la Bibbia. Te peudet imparà a aplicà i insegnament de Dio in de la tò vita. Comprend la Bibbia l'è la ciav per viv una vita cristiana de success e potenta. 2 Timoteo 3:16-17 el dis: “Tota la Scrittura l'è inspirada da Dio e l'è utile per insegnà, rimproverà, corregg e furmà in la giüstizia, inscì che l'omm de Dio l'sia preparaa per ogni bon oper.”
Un terz scopo de la gèsa l'è el cult. El cult l'è ringrazià Dio per tütt quel che l'ha faa! Dio l'ha salvàa. Dio el ne ama. Dio el ne provved. Dio el ne guida e dirige. Cum'è podèm no ringraziàl? Dio l'è sant, giüst, amoros, misericordius e pien de grazia. Apocalisse 4:11 la dichiara: “Ti te se degn, noster Signur e Dio, de riceve gloria, onor e poder; perche' ti te gh'hee creat tute i robe, e per la tò volontà l'è stà cressuu e gh'han el sò vessar.”
3. Metet de parte on temp ogni dì per concentràss sü Dio.
L'è molt important per nüm passà del temp ogni dì per concentràss sü Dio. Qualchedun i ciama quela roba 'temp tranquillo'; alter i giama 'devoziun', perche' l'è on temp duvè se dedichet a Dio. Qualchedun preferiss la matina, alter la sera. L'impurtant l'è che te dediche regularment temp a Dio. Che attività fan part del nòster temp cun Dio?
(a) Preghiera. La preghiera l'è semplecement parlà cun Dio. Parla cun Dio de i tò preocupaziun e problemi. Domanda a Dio de dateg saviezza e guida. Domanda a Dio de provvedì per i tò bisogni. Dighe quant che lu t'ami e quant che t'appreziet tütt quel che 'l fa per te. Chest l'è el sen de la preghiera.
(b) Lettura de la Bibbia. Oltre a vess insegnaa la Bibbia in gèsa, a la scöla domenical e/o in di studii biblich, te gh'hee de legg la Bibbia per tuu stess. La Bibbia la contiene tütt quel che te gh'hee de savè per viv una vita cristiana de success. La Bibbia la dà la guida de Dio per cumà piglià decisiun savie, cumà cognoss la volontà de Dio, cumà servant i alter e cumà crésser spiritualment. La Bibbia l'è la Parola de Dio per nüm; l'è essenzialment el manual de istruzzion de Dio per cumà viv la nòstra vita in manera che la sia piazevul a luu e che ne renda sodisfaa.
4. Desvolta relazion cun gent che te peudet zugà spiritualment.
1 Corinti 15:33 el ne dis: “No lascièv ingannà: 'La mala compagnia la corromp el bon carater.'” La Bibbia l'è piena de avvertiment sü l'influenza che la gente mala la peul avè sü de nüm. Passà temp cun chi che fa atività peccaminose el ne metarè in tentaziun de fa quel stess. El carater di chej che nüm frequentom el s'angiòra sü de nüm. Per quela reson l'è tant impurtant stasse intorn a gent che i ama el Signur e che i gh'hann impegnaa cun lù.
Proa a tröà on o dō amis, magari de la tò gèsa, che te peuden sustegnì e incoraggià (Ebrei 3:13; 10:24). Domanda ai tò amis de tegnit cont e responsabil per el tò temp de quiet, i tò atività e la tò caminada cun Dio. Domanda se pödet fà el medemm per lor. Chest no vol dir che te gh'hee de rinuncià a tücc i tò amis che no conosen minga el Signur Gesü come lur Salvadur. Continua a vess lur amìs e amali. Semplicement dighel che Gesü l'ha cambià la tò vita e che no pödet pü fà tütt i stess ròbb che te fasevet prima. Domanda a Dio de dateg oportunità per condivìd Gesü cun i tò amis.
5. Fà el batèsim.
Tanta gent la gh'ha on malentendiment del batèsim. La parola 'bathezà' la vöel dì 'immers in l'aqua'. El batèsim l'è la manera biblica de proclamà publicament la tò növa fede in Cristu e el tò impegn a seguil. L'azion de vess immers in l'aqua la illustra vess seppellii cun Cristu; l'azion de rivenì föra de l'aqua la rapresenta la resurreziun de Cristu. Essè battezzà l'è identificàs cun la mort, la sepeliziun e la resurreziun de Gesü (Romani 6:3-4).
El batèsim no l'è quel che te salva. El batèsim no lava via i tò pecaa. El batèsim l'è semplicement on pass de ubbidienza, on proclama public de la tò fede in Cristu domà per la salvezza. El batèsim l'è impurtant parchè l'è on pass de ubbidienza — dichjarà publicament la tò fede in Cristu e el tò impegn vers lù. Se te seet pront per vess battezzà, parla cun on pastùr.
English
Te gh'et di dumande?