Dumanda
Gh'è on Diu?
Risposta
Se Dio l'esist l'è una di domande püsee basilari e importanti che qualunche persona la pö considrà. I opiniun sü Dio hinn tante, ma rispond a la domanda «Dio l'esist?» l'esige püsee de qualchi second de attenziun e cumprega ona vasta gamma de idee e de prove. Alla fin, quel che vedum in l'esperienza umana, in la scienza, in la logica e in la storia porta a ona risposta segura: sì, Dio l'esist.
Spess la domanda la vegn posta cumè «Pödet provà che Dio l'esist?» El problema l'è che, mentre la verità l'è assuluta, a hinn praticamente minga casi de prova assulüda foeura de la logica pura e de la matematica. Per questa reson, i tribunàl hinn minga bisògn de prova assulüda per rend un verdett; pussee che nient, i cerca de scancelà i «dubi razonévol» e de valutà quel che l'è «püsee probàbil».
Dumandà ona «prova» de Dio che negun pödes mai rifiutà l'è irrazionévol. Nisun’evidenza né nisun persun la funciona inscì nel mond real. «Incuntrà» i fatti e «accettà» i fatti hinn profondament divers. Argumenti strett e logicament valid restaran minga convincent per chi gh'ha già deciduu de minga crede. Per el scetticó risolut, 'l nun l'è una «prova», anca se la convincerebbe quasi tüt el mond. L'intenzion de ona persona la pesa pussee de qualunque evidenza che la incontra.
Questa roba la voeur dì che ona certa quantità de «fè» l'è necessària — e no domà per la question de l'esistenza de Dio. La cunuscença perfetta l'è foeura de la nostra capacità. I pregiudizi e i bias i offüschen i noster pareri. Gh'arà sempar on scart tra quel che podom «savè» e quel che «credem». Quest val per i scettic e per i credent. No pödem savè on detai de ogni völta che se sentem in sü ona seggia, che se mangiem o che se rampem i scalin. Tuch quest azion hinn ona forma de fè. Agim, malgrà quel che no savém, per via de quel che savém. Questa l'è l'essenza de la fè biblica, cumpresa la fè nell'esistenza de Dio. Ci hinnm fidù de quel che l'è cunussuu, e quèll ne mena a l'azion, anche se la nostra capìssion la n'è no assulüda (Ebrei 11:6).
Che se reconössen o minga Dio, la decision la cumpòrta la fè. Cred in Dio no voeur dì fè cieca (Giovanni 20:29), ma nemò no pö superà la resistenza maliziosa (Giovanni 5:39–40). A reforzà la fè gh'è l'esperienza umana, la logica e l'evidenza empirica, tute quante che jütan a rispond a la domanda «Dio l'esist?»
Esist Dio? — Esperienza umana
El discors sü l'esistenza de Dio al parte normalment dai argumenti logici. L'è resonévol, ma miga cussì che la gent la pensa de solet. Nisun part senza nisun prospetiv, in aspettativa de seguità on percors roboticament raziunàl prima de furmà on parer. La gent la interpreta la vita a partì dal mond che la g'ha intorna. Per quela reson, vardà l'esistenza de Dio dessaria principià cun i sperienze; dopo pödem doprà la logica per valutà quei punti de vista.
Evidenza de Dio la se trova in di sperienze umane de ogni dì (Romani 1:19–20; Salmo 19:1; Ecclesiaste 3:11). Chest inclued el nos sens innat de moralità e la parèntza de on design indel univers che ne circonda. La vita umana la porta a crèd che verità, ingann, amor, odiu, bondà, malvagitè, ecc., hinn real e con significaa. La maiur part di gent denanz a la storia la gh'ha avuu 'na tendenza a crèd in ona realtà pussee granda del fisic.
I nos sperienze hinn minga prove conclüsive, naturalment. Invece, Dios dupera la rivelazion general cumè on invìt (Apocalissi 3:20). I sperienze comunes han da servì per spingì a cercà rispost (Matteo 7:7–8). Chi ignora o disprezza l'invìt di Dio no pö minga ciamàs ignorante (Romani 1:18; Salmo 14:1).
Esist Dio? — Logica umana
Tri dei argumenti logici püsee potenti a favore de l'esistenza de Dio hinn l'argoment cosmologic, teleologic e moral.
L'argoment cosmologic al considera el principìo de causa e effet. Ogni effet l'è el resultat de quajca causa, e ogni causa l'è l'effetto de na causa precedent. Però quella catena de cause no pö minga andà innanz ad infinit nel pasaa, sennò la catena la cumenzaria mai davvero. La logica la domanda ona realtà eternament esistenta che la sia minga l'effetto de quajcos'alter. El nos univers, clarament, l'è minga eterno né senza causa. La logica la porta a Dio: quel ch'al è minga creat, etern e la Prima Causa de la nostra realtaa.
L'argoment teleologic al guarda la struttura del univers. I gruppi galattich pussee grand, el nos sistema solar, el nos ADN, i particell subatomich — tüt a dà l'aparenza d'esse staa disposaa cun un scòpp. Sto trat l'è tant fort che anca atei duri i g'han difficoltà a spiegà via l'apparenza del design.
Gnent in di particell subatomich o in di forzi indica che lor düvessen minga vess mess cume hinn. Comunque, se i fussen minga propi cume hinn, la materia cumplicada — e la vita — sarissen impossibile. Dozèn de costant universal i se coordinan cun precisiun incredibila giust per rend la vita pussee che pussibil, tantomeno real. La scienza l'ha mai osservaa o spiegà la vita nascee da la no-vita; anzi la mostra spess on principi improvvis de organismi cumplicaa. On grupp d'archeolog che troves i paròll «Son chì» in aon mur de on caverna al penseriss subit che gh'è vèrg una azion intelletual. Intant el DNA uman l'è ona struttura de codifica olter la capacità dei mejo ingegner uman. El pes de 'ste prove, logicament, al favoriss l'idea d'on Progettist Inteligent — Dio — comè spiegazion.
L'argoment moral al punta a concetti comè el ben e el mal, l'etica e via dicendo. L'è notable che chest hinn discussiun de «quel che dovarìa vess», no domà de «quel che l'è». I principii morai hinn minga coerent cun on ragionament spietaa e egoistich che t'aspetteress de on creatur che l'è nasü a casu per sopravviv a on qualsiasi cost. L'idea che i esseri uman i pensa in terminn minga fisich e minga solament materiali l'è sorprendente. Oltra a questo, el contenüü fundamental dei principii morai uman l'è restaa relativament constant ne la storia e tra culture diverse.
Inolt, la discussiun sü l'idea moral la porta inevitabilment a on crocevia: o i idei morai hinn completament soggettiv e quindi senza sens, o hinn radicad in on standard che no cambia. L'esperienza umana la sostegn minga la conclusiun che la moral la sia senza significaa. La spiegazion püsee razonévola del parchè la gent pensa in terminn morai e condivide idei morai l'è che gh'è ona Lej Moral real data da on Legisladur Moral, cioè Dio.
Esist Dio? — Scienza umana
I argument logich descrivuu chi sora i vegn da osservazion. Concetti comè la teoria del Big Bang i dimostren almanc la validità scientifica d'on univers creat e no eterno. El stess val per la struttura del DNA. I dati empirich i dann credibilitaa a l'idea del Creatur biblic e i contraddissen alternative come on univers eterno o l'abiogenesi.
Anca l'archeologia la dà suport a la Bibbia: persone, eventi e loch descrivuu in la Scritura hinn stai confermaa più volte da scoperte secolari. Tanti de sti ritrovament hinn vegnü dopo che i scettic i ghe disen che i raccont biblich i fossen finziun.
Storia e literatura, da la lor part, sostenan anca l'esistenza de Dio. La conservazion de la Bibbia l'è un esempi: la nostra capacità de riancora el test esistent della Scritura a on temp vicin ai eventi originaal a sostegn l'affidabilitaa de la Bibbia. L'influenza giudeo-cristiana sü la cultura, la moralità, i diritt uman e la nascida de la scienza moderna l'indica inscì fortament on indirizz vers la verità.
Esist Dio? — Dio in noeu
Ognuna di categurìe de prima l'è ona vasta area de studi e on sujet de migliaia de libri. Ma l'esistenza de Dio la se dimostra pussee profondament, per la maggior part de la gent, in l'esperienza personal. Pö esser impossibil provà a j'alter che te se regordet o che te se felìs, per esempi, ma quarcos'ell che l'è minga cambia el fat che te se felìs. No voeur dì che la prospettiva interna la pesa püsee de la verità oggettiva, ma verità cumplessa hinn spess sostenuu fortament dai sperienze individual. Vite cambiade, atteggiament riformaa e rispost a la preghiera hinn part de la nostra perceziun personal che Dio l'esist.
On sentit personal de verità l'è ona manera convincenta che cognossem che Dio l'esist, e l'è la intenziun de Dio che tutt i person i sperimenten 'sto sentiment. Dio l'è vegnüü in tera personalment, cumè om (2 Corinti 4:6), inscì che podessom avè ona relazione personal con Luu (Giovanni 14:6). Chel che sincerament cerquen Dio i trovarann (Matteo 7:7–8), cun el risultaa de la presenza continua del Spirit Sant (Giovanni 14:26–27).
Dunque, la domanda «Dio l'esist?» no la pö vess rispunduda cun ona prova assulüda, ma podom puntà al pes delle prove che suggerissen che Luu l'esist. Accettà l'esistenza de Dio l'è no on salt de fè cieca nel scür: l'è on pas de fiducia foeura del scür vers ona stanza ben iluminada induè tante robe vegnaran ciarìe.
English
Te gh'et di dumande?